Fons europeus Covid-19 i model econòmic valencià

La crisi provocada per la COVID-19 ha impulsat els països de la Unió Europea a prendre mesures per a protegir la salut dels ciutadans i les ciutadanes, i també per a evitar el col·lapse econòmic.

El 26 de juliol del 2020 el Consell Europeu va adoptar unes mesures extraordinàries per als 27 països de la UE amb l’objectiu de disminuir els danys econòmics causats per la crisi resultada d’aquesta pandèmia, i que s’estructuren en dos documents: el futur marc financer plurianual (MFP) i les mesures específiques de recuperació (Next Generation EU). En total, l’acord assolit arriba als 1.824.300 milions d’euros: 1.074.300 milions adreçats a l’MFP a llarg termini (període 2021-2027), i 750.000 milions adreçats a Next Generation EU per a pal·liar els danys ocasionats per la COVID-19 (període 2021- 2023).

En aquest article ens centrarem en les mesures que són realment extraordinàries i que es detallen en el document Next Generation EU, i en com poden contribuir a millorar l’economia del País Valencià, prenent com a marc de referència el Pla d’Acció per a la Transformació del Model Econòmic Valencià 2027 elaborat per la Generalitat Valenciana.

Al llarg del treball veurem que les ajudes de la UE per a la recuperació econòmica són molt semblants a les proposades per la Generalitat Valenciana per a millorar i fer més sostenible el model econòmic valencià.

Mesures i criteris de les ajudes europees

Les mesures més rellevants del document Next Generation EU són les següents:

• L’obtenció, en nom de la UE, de fons per valor de 750.000 milions d’euros a través del mecanisme d’emprèstits en el mercat de capitals. Es tracta d’un deute mutualitzat per a l’amortització del qual s’estableix un termini realment llarg (31 de desembre del 2058).
• La destinació dels recursos obtinguts: una part, a crèdits per als estats membres (360.000 milions d’euros); una altra, a sufragar despeses, és a dir, a subvencions o transferències directes sense contraprestació (390.000 milions d’euros).
• Les noves aportacions dels estats membres i la implementació de nous impostos incrementaran els fons propis de la UE. Entre els impostos que contribuiran al reemborsament anticipat del deute general, destaquem el gravamen de 0,8 euros per quilogram dels residus d’envasos no reciclables a partir de l’1 de gener del 2021, la proposta d’impostos sobre emissions de carboni, l’impost digital i els drets d’emissió i sobre transaccions financeres.
• L’aplicació del 70 % dels fons de recuperació i resiliència (partida més important de les ajudes, que representa el 90 % de total) en el període 2021-2022, i del 30 % el 2023.
• El criteri de repartiment dels fons entre els estats membres s’estableix en tres paràmetres: la població, el PIB i nivell d’atur (anys 2021 i 2022); per al 2023 se substitueix el nivell d’atur pel decrement del PIB.
• L’elaboració per part dels estats membres de programes de reformes i inversions, que la Comissió Europea avaluarà i aprovarà per majoria qualificada (quinze països que en total representen el 65 % de la població); també avaluarà el compliment dels objectius.

Xifres amb què compta l’Estat espanyol

D’acord amb els criteris establits, la part dels fons del programa Next Generation EU que correspon a l’Estat espanyol és de 140.000 milions d’euros, quantitat que suposa el 19 % del total i representa l’11 % del PIB espanyol. Hem d’assenyalar que el 52 % (72.700 milions d’euros) s’adreçarà a ajudes directes o subvencions i el 48 % (67.300 milions d’euros) s’adreçarà a préstecs. A més, les transferències netes seran un poc inferiors a causa de les contribucions addicionals per la rebaixa als anomenats països frugals (els Països Baixos, Dinamarca, Suècia i Dinamarca). El passat 26 d’octubre es va celebrar una conferència de presidents autonòmics, a la qual assistí la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, hi va anunciar que els pressupostos del 2021 comptaran amb una partida de despeses de 27.000 milions d’euros amb càrrec als fons europeus, i que les diferents comunitats autònomes gestionaran el 50 % dels projectes del pla de recuperació i realitzaran programes en qualsevol àmbit.

Serà a través de convenis amb els ministeris corresponents que les comunitats autònomes coordinaran les accions vinculades als àmbits del pla de recuperació i en les quals tenen les competències transferides, com ara educació, medi ambient, polítiques socials i polítiques actives de treball, entre d’altres. Cal dir que el govern té previst realitzar modificacions en la normativa actual per tal d’agilitzar la contractació pública i l’execució, sobretot pel que fa als terminis; altrament, es podrien deixar de realitzar una part dels fons.

Repercussions al País Valencià

Els criteris de repartiment del fons de recuperació (Next Generation EU) entre les diferents comunitats autònomes no està encara decidit. A més, l’obtenció de les ajudes no és exclusiva dels estats membres; de fet, quinze regions europees s’han posicionat per a implementar accions conjuntes, entre les quals trobem Catalunya, el País Basc, Navarra, les Balears i altres regions europees, i la Comunitat Valenciana també hi ha entrat en contacte però sense confirmar la seua participació.

L’obtenció de fons és d’especial rellevància al País Valencià si tenim en compte les baixes taxes de creixement econòmic respecte a la resta d’Espanya. Vegem algunes dades d’aquesta situació per a l’any 2018: el salari brut mitjà a l’Estat espanyol era de 2.039 euros mentre que al País Valencià era de 1.781 euros (un 13 % inferior) i el PIB per càpita a l’Estat espanyol era de 25.854 euros mentre que al País Valencià era de 22.659 euros (un 12 % inferior). Les dades es poden consultar en l’article ‘El cambio de modelo productivo como freno al declive valenciano: un diagnóstico erróneo’, publicat el 7 de juny del 2019 dins del blog Arguments d’elDiario.es.

Aquestes dades van fer que el govern valencià analitzara la problemàtica en reunions amb els agents socials tot aportant estudis rigorosos. Però ara es comptarà amb una suma de recursos, impensable fa pocs mesos, amb els quals es podran dur a terme moltes de les conclusions a les quals han arribat els grups de treball de la Generalitat amb la finalitat de modernitzar i fer sostenible l’economia valenciana.

Cal no oblidar que si els recursos s’inverteixen en projectes amb els objectius previstos, que augmenten la productivitat i la competitivitat de les empreses valencianes, estarà més pròxim el creixement sostenible a llarg termini. Tanmateix, si no se segueix aquest requisit, els recursos augmentaran el benestar a curt termini tot i que comprometran les generacions futures a llarg termini.

El 15 d’abril del 2016 el Consell va aprovar el ‘Document d’Elx’, això és, les bases i els elements orientadors per a la transformació del model econòmic de la Comunitat Valenciana, i els departaments del Consell van desenvolupar deu línies estratègiques que servirien d’estructura del pla d’acció. El febrer del 2018 es va iniciar una fase de contrast social, amb aportacions rebudes d’agents socials, empreses professionals, universitats i societat civil i fruit d’aquest treball fou el Pla d’Acció per a la Transformació del Model Econòmic Valencià 2027. Per a comparar la similitud de les ajudes europees i el model econòmic al qual volen arribar les autoritats valencianes, presentem una taula comparativa de les línies d’actuació dels dos organismes (Més informació en la il·lustració d’aquesta pàgina).

Certament, les mesures a prendre per a orientar un model econòmic cap al futur no poden, en línies generals, ser molt diferents en un territori o en un altre. Tenint en compte els avantatges competitius que pot oferir un territori (com la climatologia o l’accés a recursos naturals), tots tendiran a una major competitivitat que comporta una sostenibilitat i a la creació d’ocupació de qualitat, tot respectant el medi ambient. Les eines amb què compta qualsevol administració pública per a orientar el model econòmic no són únicament els recursos econòmics de què disposa, però no hi ha cap dubte que és molt difícil sense ells.

Les estratègies del Pla d’Acció per a la Transformació del Model Econòmic coincideixen en gran manera amb les que presenta el document de la Comissió Europea com a requisits per a l’obtenció d’ajudes. Les rúbriques 4, 5 i 6 són apartats en els quals la Generalitat Valenciana no té competències. Les estratègies que es proposen des de la Generalitat Valenciana podrien incloure gairebé íntegrament la resta de rúbriques que exigeix la Comissió Europea.

Els pilars bàsics en què coincideixen tots dos projectes són: recerca, innovació i economia digital; competitivitat (especialment les pimes); suport a la inversió sostenible i creació d’ocupació; medi ambient i polítiques sobre agricultura i recursos naturals, i administració pública amb professionals qualificats que facilite el trànsit al nou model. La coincidència de les mesures a prendre entre ambdós organismes afavorirà que s’arribe a acords entre l’organisme emissor de les transferències i el receptor. Tan important és la quantitat de liquiditat obtinguda com la destinació dels fons, de la qual s’encarregarà de manera exclusiva la Generalitat Valenciana a través dels projectes presentats. Així, la transferència de recursos estarà condicionada pel compliment d’aquests programes, és a dir, si els programes són viables, s’assoliran els objectius previstos; en canvi, si no ho foren, es desaprofitaria una important suma de fons que no contribuiria a un desenvolupament econòmic i sostenible, i es perdrien futurs recursos. Per tant, hem de tindre clar que en cap cas es tracta de transferències sense destí.

Conclusions

Les ajudes de la UE suposen un augment de liquiditat per a invertir i incrementar la productivitat de les empreses, però si el que es pretén és un creixement econòmic sostenible a llarg termini, s’ha de materialitzar en la transformació digital, sobretot per a les pimes, en la inversió en ciència, en formació professional i en millora de les infraestructures.

Per una banda, és important remarcar que els recursos obtinguts són deutes per a la UE i que hauran de tornar tota la ciutadania (també la societat valenciana). Per això és força important invertir els recursos en projectes que garantisquen un creixement actual i futur. En cas contrari, els recursos es perdrien en ajudes sense cap retorn. L’endeutament realitzat per la UE suposa, en gran manera, hipotecar les generacions futures, i en cas d’una altra crisi seria molt difícil articular uns programes de les dimensions actuals.

Per l’altra, cal destacar que si la inversió pública no va acompanyada d’una inversió privada, no s’aconseguiran els objectius previstos. És per això que considerem que només un cofinançament públic i privat, realitzat de manera coherent, permetrà assolir els objectius marcats, crear ocupació qualificada i digitalitzar les pimes, entre altres reptes.