Fons climàtics, aliats contra la covid-19
L’efecte de la mobilització mundial en defensa del clima liderada per Greta Thunberg, des de l’agost del 2018, i les manifestacions del moviment Fridays for Future van tindre efecte en la política internacional, juntament amb el sumatori de les constants evidències científiques de l’escalfament global del planeta per causes antròpiques.
L’efervescència en favor de frenar el canvi climàtic va condicionar la política comunitària liderada per la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, elegida pel Parlament el juliol del 2019, mentre que va inspirar l’organització per les Nacions Unides de la Cimera sobre l’Acció Climàtica i la Setmana pel Clima a Nova York el setembre del 2019, com a preludi de la cimera COP 25, celebrada finalment a Madrid. En aquest context, es van multiplicar les declaracions d’emergència climàtica de governs a totes les escales i també d’institucions públiques. La Generalitat Valenciana es va sumar a aquest compromís el setembre de 2019; la Unió Europea, al novembre, i el govern espanyol, el gener del 2020.
El Pacte Verd Europeu o European Green Deal va ser presentat a Brussel·les l’11 de desembre del 2019, després de mesos de debat i de promeses polítiques del nou executiu comunitari. Aquesta gran proposta per al medi ambient, la transició ecològica i la justícia climàtica, a més a més, i tot i ser impulsada pel partit conservador al vell continent, connectava amb arguments del Green New Deal promogut per la resolució del Congrés dels EUA presentada el febrer del 2019 per la congressista Alexandria Ocasio-Cortez de Nova York i el senador Edward J. Markey de Massachusetts, ambdós demòcrates. Perquè el Green New Deal –rememorant el New Deal del president Roosevelt a la dècada dels trenta del segle XX per a respondre a les conseqüències de la Gran Depressió– advoca per lluitar contra el canvi climàtic i les desigualtats econòmiques.
Una transformació sostenible, justa i inclusiva
L’aprovació de l’European Green Deal, paradoxalment, es va produir poques setmanes abans que es fera públic l’impacte del coronavirus a la població de Wuhan, la capital de la província xinesa de Hubei. En conseqüència, el desplegament del pla d’acció d’aquest Pacte Verd per a restaurar la biodiversitat, reduir la contaminació i impulsar l’ús eficient dels recursos mitjançant l’avanç cap a una economia neta i circular també implicarà i integrarà la preservació de la salut davant la pandèmia per la COVID-19 i la recuperació econòmica gràcies a un model més sostenible, just i inclusiu. Perquè aquesta transformació verda europea es compromet a «no deixar ningú arrere».
«Les persones ocupen un lloc central en el Pacte Verd Europeu, la nostra visió d’una Europa climàticament neutra d’ací al 2050. La transformació és per a tots. Farem costat a la nostra població i a les nostres regions obligades a fer majors esforços en aquesta transformació a fi de garantir que no deixem ningú enrere. El Pacte Verd porta aparellades grans necessitats d’inversió, que convertirem en oportunitats d’inversió. El pla que presentem per a mobilitzar com a mínim un bilió d’euros indicarà el camí a seguir i propiciarà una onada d’inversions ecològiques», ha argumentat Ursula von der Leyen.
El Pla d’Inversions del Pacte Verd Europeu, presentat el gener del 2020, preveu la dinamització d’inversió pública i contribuir al desbloqueig de fons privats mitjançant els instruments financers de la UE, sobretot el programa InvestEU, unes actuacions que, segons les previsions, podrien arribar a un mínim d’un bilió d’euros en inversions en l’horitzó del 2050. Almenys el 25 % del pressupost comunitari a llarg termini haurà de dedicar-se a l’acció pel clima alhora que el Banc Europeu d’Inversions (BEI) oferirà suport addicional. La contribució del sector privat en la transició ecològica estarà orientada per l’Estratègia de Finançament Ecològic.
El vicepresident executiu responsable del Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, reconeix que portar endavant aquesta transició serà veritablement dur i caldran sacrificis de tots els sectors; tanmateix, adverteix del cost de no actuar, com ja ho va fer l’Informe Stern encarregat pel govern britànic, publicat la tardor del 2006. Aquest document considerava necessària una inversió del 2 % del PIB mundial per tal de mitigar els efectes de l’escalfament global; en cas contrari, les pèrdues per aquesta inacció podrien oscil·lar, segons els seus càlculs, entre el 5 % i el 20 % del mateix paràmetre.
Mecanismes verds cap a la neutralitat climàtica
El Pacte Verd té la missió de fer possible la neutralitat climàtica –per tal d’esdevindre el primer continent a conquerir la fita– alhora que millorar la qualitat de vida de les persones i aconseguir una Europa del 27 més competitiva. El Mecanisme per a una Transició Justa és l’eina, dotada amb tres pilars bàsics, creada per a sumar atractiu a les inversions i amb l’aportació d’una ajuda financera i pràctica per una quantitat mínima de 100.000 milions d’euros. El primer dels instruments del Mecanisme és el Fons de Transició Justa, dotat amb 40.000 milions d’euros, 10.000 dels quals hauran de procedir de crèdits pressupostaris, i la resta, per al període 2021-2024, provindran de l’Instrument Europeu de Recuperació. Aquest donarà suport a la diversificació econòmica i la reconversió dels territoris afectats. S’hi prioritzaran les inversions productives en petites i mitjanes empreses, la creació de noves empreses, la protecció de l’ocupació, la investigació i la innovació, la rehabilitació mediambiental, l’energia neta, la formació i el reciclatge dels treballadors, l’assistència en la recerca d’ocupació i programes d’inclusió activa dels sol·licitants d’ocupació, així com la transformació de les actuals instal·lacions amb altes emissions de carboni, quan generen rellevants retallades de pol·lució.
El règim específic d’InvestEU constitueix el segon dels pilars del Mecanisme. Es reserva una part del finançament en aquest marc, el qual ascendeix a 1.800 milions d’euros, a objectius del Pacte Verd. S’hi donarà suport a inversions en projectes com ara d’infraestructures en energia i transport –incloses les de gas i de calefacció urbana– i també iniciatives de descarbonització, de diversificació econòmica i socials.
Per últim, la tercera eina és l’instrument de préstec al sector públic del Banc Europeu d’Inversions, destinada a projectes similars. Amb una contribució de pressupost de la UE de 1.500 milions d’euros, aquest instrument permetrà al BEI prestar 10.000 milions d’euros. Aquest volum podrà mobilitzar, al seu torn, entre 25.000 i 30.000 milions d’euros d’inversions públiques en suport dels objectius de transició justa durant el període 2021-2027.
Els informes per país del Semestre Europeu del 2020 han determinat els àmbits geogràfics prioritaris enguany i, en el cas del territori espanyol, tot seguint l’estratègia de l’executiu central, no es troba la Comunitat Valenciana. Al contrari, s’aposta per la transició de territoris miners vinculats amb l’extracció de carbó: Astúries, Lleó, Palència, Cadis, la Corunya, Còrdova,Almeria i Terol.
Dels FEDER als ODS
La UE estima que hi ha altres instruments de finançament europeu per a donar suport als programes centrats en una transició justa i, entre ells, en destaca aquests: Horitzó Europa, l’acció pel clima, el programa LIFE, els fons tant d’innovació com de modernització i el Mecanisme Connectar Europa (CEF, de l’anglés Connecting Europe Facility). Tot i això, hi ha vora mig centenar de programes europeus de suport econòmic de molts diversos àmbits i, en molts d’ells, ja s’ha integrat la perspectiva de l’emergència climàtica, la transició energètica i el progrés cap al compliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, amb una perspectiva global i integradora dels grans reptes planetaris ambientals, econòmics i socials; entre ells, la justícia social o la igualtat de gènere.
La política regional o de cohesió s’ha afermat com un dels instruments clau per a la política econòmica europea, pilar bàsic de la triple política comunitària de consolidació fiscal, reformes estructurals i inversió en creixement. L’estratègia Europa 2020 (2010-2020) té tres prioritats, la segona de les quals està vinculada amb la transició ecològica, ja que promou el creixement sostenible i una economia més eficient en l’ús dels recursos, més verda i més competitiva. Creixement intel·ligent i inclusiu són els altres dos objectius fonamentals.
Els principals pressupostos per a executar la política de cohesió europea són els Fons Estructurals i d’Inversió Europeus (FEIE), entre els quals es troben: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE), el Fons de Cohesió –no accessible per a la Comunitat Valenciana per motius de nivell econòmic– i dos fons més específics com són el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i el Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP).
Els 19.408,8 milions d’euros de FEDER destinats a Espanya en el període 2014-2020 s’han dedicat a intervencions que encaixen amb sis eixos clau, dos dels quals ja responen a l’àmbit del desenvolupament sostenible, com són afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors i conservar i protegir el medi ambient alhora que promoure l’eficiència dels recursos. Al mateix temps, els FEDER han valorat l’impuls a la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació, la millora en l’ús i la qualitat de les TIC i el seu accés i l’increment de la competitivitat de les pimes.
Per la seua banda, l’FSE finança iniciatives adreçades a persones en situació de dificultat, pobresa i exclusió social; en conseqüència, les seues accions estarien més pròximes al compliment dels ODS que a l’acció climàtica. En aquest període la Comunitat Valenciana, beneficiària de fons estructurals des del 1988, hi accedeix en la categoria de regió més desenvolupada, en superar el seu PIB per càpita el 90 % de la mitjana del PIB de la UE-27, modificant així el seu estatus de períodes anteriors en els quals va ser considerada regió objectiu número 1 i, posteriorment, objectiu de competitivitat regional i ocupació. LIFE: biodiversitat, ecosistemes i clima
El programa LIFE (L’Instrument Financier pour l’Environnement) és un dels pioners de la UE per a la preservació del medi ambient, ja que es va posar en marxa el 1992. Aquest fou un any molt significatiu per al medi ambient perquè s’hi va celebrar la Cimera de la Terra de les Nacions Unides a Rio de Janeiro, de la qual van sorgir dos instruments amb força jurídica obligatòria: la Convenció Marc sobre Canvi Climàtic i el Conveni sobre la Diversitat Biològica.
A més a més, s’hi van aprovar la Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament i la Declaració de principis relatius a la gestió sostenible dels boscos, es va iniciar la negociació de la Convenció per la lluita contra la desertificació i es va aprovar el Programa 21, amb més de 2.500 recomanacions pràctiques, el qual es materialitzaria en el desenvolupament de l’Agenda 21 arreu del món.
L’any 1992 també va veure la llum la directiva europea relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres, una normativa d’obligat compliment per a tots els estats membres que ha estat inspiradora de desenes de projectes LIFE, alhora que de la creació de la Xarxa Natura 2000 d’espais naturals.
Al territori valencià, una de les iniciatives LIFE més emblemàtiques i pioneres va estar el projecte Duna (2001-2004) promogut des de l’Oficina Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València per tal de restaurar els hàbitats dunars i les mallades del Parc Natural de l’Albufera i, d’aquesta manera, acabar amb el vell passeig marítim construït en primera línia durant l’època desarrollista amb l’objectiu de construir un pol turístic al Saler.
Tradicionalment, els LIFE s’han destinat a projectes de conservació de la biodiversitat i els ecosistemes i ara també ampliat amb un subprograma centrat en el canvi climàtic. Durant el 2014-2020, aquesta iniciativa, dotada amb 3.400 milions d’euros, ha permés l’aplicació del pla general de medi ambient de la UE fins aquest any, un document titulat Viure bé, respectant els límits del nostre planeta.
Investigació: innovació per a la transició ecològica i digital
El programa marc per a la investigació científica 2021-2027 s’ha anomenat Horitzó Europa, disposarà de 100.000 milions d’euros i succeirà l’Horitzó 2020. La visió d’aquest nou pla per a la recerca comunitària, aprovat l’abril del 2019, és construir «un futur sostenible, just i pròsper per a les persones i el planeta basat en els valors europeus». D’aquesta manera, es fixen tres prioritats. La primera: la lluita contra el canvi climàtic, tot reservant un 35 % del pressupost a aquestes línies d’estudi científic. En segon terme, contribuir a assolir els ODS. Per últim, impulsar la competitivitat i el creixement de la UE.
L’execució del programa Horitzó Europa estarà condicionada pel nou Espai Europeu de Recerca, ja que la Comissió Europea ha establit un nou pla per a donar suport a la transició ecològica i digital, com també la recuperació de la UE davant escenaris com ara l’actual pandèmia provocada per la COVID-19 amb efectes sobre la salut i l’economia.
La Comunicació sobre un nou Espai Europeu de Recerca i Innovació, aprovada el 30 de setembre del 2020, té la voluntat d’accelerar la transició de la UE cap a la neutralitat climàtica i el lideratge digital, donarà suport a la seua recuperació de l’impacte social i econòmic de la crisi del coronavirus i reforçarà la seua resiliència per a afrontar futures situacions adverses.
La Comissió ha establit objectius estratègics i accions que han de dur-se a terme en estreta cooperació amb els estats membres a fi de donar prioritat a les inversions i reformes en investigació i innovació, millorar l’accés dels investigadors i investigadores a l’excel·lència en tota la UE i fer possible que els resultats de la investigació arriben al mercat i a l’economia real. A més, la Comunicació continuarà promovent la mobilitat, les capacitats i les oportunitats de desenvolupament professional del personal investigador dins de la UE, la igualtat de gènere, així com un millor accés a la ciència revisada per parells i finançada amb fons públics.
Pocs dies abans de donar llum verda a aquesta nova dimensió de l’Espai Europeu de Recerca, la Comissió Europea va obrir la primera convocatòria de recerca del Pacte Verd Europeu, pertanyent a l’Horitzó 2020, a fi de començar a mobilitzar el projectes de recerca cap a la transició social, justa i sostenible. Aquesta, amb un pressupost pròxim als 1.000 milions d’euros, es divideix en 10 àrees amb un total de 20 temes, tots ells integrats en el programa Cross-cutting activities.
Tant en l’Horitzó Europa com en el Pacte Verd, alhora que en l’Espai Europeu de Recerca, fan èmfasi en vectors de caràcter ecològic i de transformació digital de la societat, totes dues línies també reforçades per l’actual escenari de pandèmia, on la salut és prioritat de la mà de la sostenibilitat i les TIC. Aquests programes orienten la recerca comunitària i, en gran manera, les prioritats en investigació de les universitats públiques valencianes; en un context d’infrafinançament, els fons europeus han esdevingut fonamentals, tot i l’elevada competitivitat per a la seua consecució. En aquesta línia, és rellevant que les línies d’estudi de la igualtat de gènere no han aconseguit tant de protagonisme i es troben incloses en el marc global dels ODS.
La primera de les àrees d’aquest programa del Pacte Verd per a recerca s’enfoca a incrementar l’ambició climàtica mitjançant propostes com ara la prevenció i la lluita contra els grans incendis forestals; avançar cap a societats socialment innovadores i neutrals en relació amb l’impacte climàtic, com també regions resilients davant l’escalfament global. La segona se centra en el repte energètic a fi de promoure un model net i segur, mentre que la quarta insisteix en l’eficiència únicament en el sector de la construcció per tal d’incrementar la seua sostenibilitat.
Reduir la contaminació i potenciar l’economia circular són fites de l’eix tercer, més adreçat a la indústria, per tal de fomentar la descarbonització de l’economia. En aquesta línia, es promou la mobilitat sostenible i intel·ligent –especialment en els aeroports i ports– en l’àrea cinc, mentre que en la vuitena s’amplia la perspectiva per a projectes que aspiren a la pol·lució zero i a entorns lliures de tòxics.
Els eixos sis i set s’adrecen cap a l’alimentació sostenible –amb l’estratègia Farm to Fork– i els serveis de la biodiversitat i els ecosistemes, mentre que els dos últims es dediquen a incrementar el coneixement per a integrar els ODS en l’European Green Deal i a projectes per a empoderar la ciutadania en la transició cap a una Europa sostenible.
Aquesta primera convocatòria de projectes de recerca del Pacte Verd Europeu mostra la voluntat de la Comissió Europea d’engegar un nou model competitiu, tenint en compte la innovació per a la transició ecològica i digital. Una nova economia que, tot i els esforços necessaris per a assumir desafiaments com ara l’escalfament global, servisca també per a millorar la salut i la qualitat de vida de la ciutadania, tot protegint la natura i garantint la justícia social a fi que Europa esdevinga el primer continent climàticament neutre el 2050