Les persones joves mai ho hem tingut fàcil per a començar. Pel sistema, no per les capacitats. La crisi del 2008 va suposar un colp dur per a totes, però molt més per a la joventut. I la del coronavirus ha arribat quan encara no ens n’havíem recuperat.

L’any 2008, l’atur juvenil oscil·lava entre el 13 % i el 39 %. El pitjor va arribar l’any 2013, quan va acabar entre el 33 % i el 73 %. I el 2019 l’atur de la gent jove estava entre el 19 % i el 45 %. Així, l’any 2019 les dades encara eren pitjors que el 2008. I arriba el 2020: el 44 % a l’agost. Només 5 mesos després de la declaració de l’estat d’alarma! Com estarem d’ací a un any si no s’actua?

No és una crisi temporal; és sistèmica, estructural. Temporalitat i salaris baixos, i una manca d’aposta per una renovació generacional dels treballs. Si hi ha problemes estructurals, calen solucions radicals, que vagen a l’arrel del problema. Una aposta ferma per la joventut i la màxima inversió en polítiques de joventut.

Europa ara ens enviarà diners. Quants es destinaran a joventut? Representem el 20% de la població valenciana.