L’arribada del BLOC al Parlament Europeu en les eleccions del 2014 ens va obrir unes perspectives que durant molt de temps el valencianisme havia deixat en un segon pla. La participació directa en les institucions europees ens va permetre constatar allò que ja intuíem. En primer lloc, que una bona part de les decisions polítiques que ens afecten quotidianament es decideixen en les instàncies europees; en segon lloc, que, sense nosaltres, la veu del País Valencià no hi arriba i les nostres demandes i necessitats com a poble europeu queden fora de l’agenda política.

Per a aquella gent que ingènuament podia pensar que el govern espanyol i la seua delegació a Brussel·les bastava per a defensar els nostres interessos a Europa, un parell d’exemples van demostrar tot el contrari. El suport entusiàstic del govern central a la signatura d’acords comercials que perjudiquen durament els nostres productors agrícoles i el retardament constant en l’execució de les obres del corredor mediterrani fan evident que a Madrid tenen unes altres prioritats, i moltes vegades són terriblement perjudicials per al poble valencià.

La xarxa creada durant el nostre pas pel Parlament Europeu –per mitjà del nostre partit europeu, l’Aliança Lliure Europea (ALE), i dels nostres aliats parlamentaris, el grup dels Verds/ALE– ens ha permés mantindre la nostra veu en els nivells europeus, estar al cas d’allò que es decideix a la Unió Europea i fer arribar mitjançant els socis les nostres demandes. Però és evident que hem perdut la visibilitat i l’agilitat que ens proporcionava la presència a l’Eurocambra.

Per això hem de preparar la tornada amb temps i perspectiva ambiciosa. Amb una estratègia que implique també fer ja política europea, incloure temes europeus en els nostres documents programàtics, enfortir aliances i treballar amb convenciment la nostra dimensió com a representants d’un poble europeu que vol parlar directament amb les seues institucions. Ningú no ho farà si no ho fem nosaltres.